■ instintiu | instintiva

Partició sil·làbica: ins_tin_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. instinctus, -a, -um, participi de instinguĕre ‘impulsar, instigar, excitar’ 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Que és degut a l’instint.
  2. Determinat per un impuls natural, una propensió.