■ instrucció

Partició sil·làbica: ins_truc_ci_ó
Etimologia: del ll. instructio, -ōnis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    femení
    1. Acció d’instruir o d’instruir-se;
    2. l’efecte. La instrucció de la joventut, del poble. Un home sense instrucció.
    3. organització militar Exercicis pràctics que executen les tropes.
    4. instrucció del sumari dret processal Activitat investigadora, duta a terme pel jutge d’instrucció, preparatòria del judici penal, que recull els elements d’interès per al procés.
    5. instrucció militar organització militar Instrucció exigida a tots els individus de l’exèrcit, per a capacitar-los per a les missions que hom els confia.
    6. instrucció pública ensenyament Instrucció a càrrec de l’estat.
    7. jutge d’instrucció dret processal Jutge que instrueix les causes.
  2. plural Ordres, explicacions, etc., donades a algú sobre la manera de conduir un afer.
  3. informàtica Cadena de caràcters que, en llenguatges de programació i amb relació a un conjunt determinat d’operacions, especifica parcialment o completament una operació a un procés elemental.