■ instrumentació

Partició sil·làbica: ins_tru_men_ta_ci_ó
Etimologia: de instrumentar
    femení
    1. tecnologia Branca de l’enginyeria que estudia la construcció i la utilització d’instruments, o sistemes d’instruments (especialment instruments de mesura).
    2. instrumentació aeronàutica aeronàutica Conjunt d’instruments d’una aeronau que indiquen, a cada moment, l’estat i l’evolució de l’aparell.
  2. música Ciència o art de distribuir el material sonor, en una obra musical, entre els diferents instruments que han d’interpretar-la.