■ insuficiència

Partició sil·làbica: in_su_fi_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. td. insufficientia, íd. 1a font: 1393
    femení
  1. Qualitat d’insuficient, manca de suficiència. La insuficiència dels seus coneixements. La insuficiència de provisions.
  2. patologia Estat d’inferioritat fisiològica d’un òrgan o d’una glàndula, incapaços de complir íntegrament llurs funcions. Insuficiència cardíaca, renal, hepàtica, coronària.