■ intel·ligència

Partició sil·làbica: in_tel_li_gèn_ci_a
Etimologia: del ll. intelligentia, íd. 1a font: s. XV, Ausiàs
    femení
    1. Acció d’entendre alguna cosa, comprensió. Les notes són molt útils per a la recta intel·ligència dels texts.
    2. filosofia i psicologia Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
  2. per extensió Persona, ésser, intel·ligent, que excel·leix per la seva capacitat intel·lectual.
    1. Comprensió mútua, acord, avinença. Estan en perfecta intel·ligència. Posar-se d’intel·ligència.
    2. Comunicació entre persones que s’entenen. L’acusaren de tenir intel·ligències amb l’enemic.
  4. intel·ligència animal etologia Raonament animal.
  5. intel·ligència artificial informàtica Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d’inferència simbòlica per ordinador.