■ interrogant

Etimologia: del ll. interrogans, -ntis, participi pres. de interrogare ‘interrogar’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Interrogatiu, dit especialment d’un gest, una expressió, etc.
  2. masculí
    1. Pregunta.
    2. Incògnita, qüestió dubtosa, poc clara.
  3. masculí gramàtica Signe gràfic que hom posa a la fi (?), i en algunes llengües també al començament (¿), d’una oració interrogativa.