■ intersecció

Partició sil·làbica: in_ter_sec_ci_ó
Etimologia: del ll. intersectio, -ōnis, íd.
    femení
  1. matemàtiques
    1. Acció d’intersecar-se;
    2. l’efecte.
    3. Conjunt format per elements que pertanyen alhora a dos o més conjunts.
    4. Operació de trobar el conjunt intersecció.
  2. topografia Sistema per a determinar les coordenades d’un punt inaccessible d’un terreny.
  3. Indret on dues o més vies, dos o més camins, etc., s’encreuen al mateix nivell.