■ inventiu | inventiva

Partició sil·làbica: in_ven_tiu
Etimologia: del b. ll. inventivus, -a, -um, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    adjectiu
  1. Que té aptitud per a inventar. Té un enginy inventiu.
  2. facultat inventiva (o simplement inventiva) psicologia Facultat d’inventar.