■ inversor | inversora

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. inversus, -a, -um, part. de invertĕre ‘capgirar, invertir’
  1. adjectiu i masculí i femení Que inverteix.
  2. masculí
    1. electrotècnia Commutador inversor.
    2. electrotècnia i electrònica Convertidor de corrent continu.
    3. inversor de fase electrònica Dispositiu o circuit destinat a canviar en 180° la fase d’un senyal.
  3. inversor de marxa tecnologia Aparell o dispositiu per a invertir el sentit de la marxa d’una màquina.
  4. inversor d’impuls aeronàutica Dispositiu que permet de dirigir els gasos propulsors d’un motor de reacció en sentit contrari al del moviment de l’aeronau.