■ ionització

Partició sil·làbica: i_o_nit_za_ci_ó
Etimologia: de ionitzar
    femení
  1. física i química
    1. Procés de ruptura dels enllaços electrònics en els àtoms, que produeix la formació de parelles d’ions de càrregues oposades.
    2. energia d’ionització Energia necessària perquè un electró lligat a un àtom o a una molècula pugui escapar-se del sistema al qual pertany.
  2. constant d’ionització química Constant d’equilibri de la reacció d’ionització d’un àcid (Ka) o d’una base de Brønsted (Kb) en el dissolvent.
  3. ionització per xoc física Ionització d’un àtom o d’una molècula d’un gas o d’un vapor produïda quan una partícula hi incideix amb energia suficient i li fa alliberar un electró.