■ jubileu

Partició sil·làbica: ju_bi_leu
Etimologia: del ll. jubilaeus, íd. 1a font: 1460, Roig
    masculí
    1. judaisme En la llei mosaica, solemne celebració de perdó, que s’esqueia cada cinquanta anys.
    2. catolicisme Any sant.
    3. El perdó o la indulgència que hom obté satisfent les condicions de l’any sant. Guanyar el jubileu.
  2. per extensió Celebració del cinquantenari de l’exercici d’un càrrec, de sacerdoci, de matrimoni, etc.