■ legítim | legítima

Compareu: llegítima
Etimologia: del ll. legitĭmus, -a, -um, íd. 1a font: 1388
    adjectiu
  1. dret
    1. Conforme a les lleis o al dret.
    2. En algunes legislacions, dit de la família constituïda dins el matrimoni.
    3. Dit del fill d’una unió legítima.
    4. Dit del germà carnal procedent del matrimoni.
    5. unió legítima Unió carnal reconeguda per la llei.
  2. Genuí, autèntic, no fals. Un raonament legítim. El seu rellotge és d’or legítim. Inscripcions legítimes.
  3. legítima defensa dret penal Defensa necessària per a repel·lir una agressió injusta mitjançant un acte que lesiona els béns jurídics de l’agressor.