■ legislatiu
| | legislativa

Partició sil·làbica: le_gis_la_tiu
Etimologia: de legislar 1a font: 1839, DLab.
    dret
  1. adjectiu
    1. Que té el dret i la potestat de legislar. Poder legislatiu.
    2. Relatiu o pertanyent al poder de legislar.
  2. masculí Òrgan encarregat oficialment de legislar.