■ limitar

Etimologia: del ll. limitare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Ésser el límit d’un territori o una extensió qualsevol. Aquest rierol limita la propietat per la banda de ponent.
    2. intransitiu Tenir, un territori, uns límits, comuns amb un altre. Noruega limita amb Suècia.
    1. transitiu Fixar, assenyalar, el límit o els límits fins on és possible o lícit que arribi alguna cosa. La constitució limita els poders del president.
    2. transitiu per extensió Restringir. Haurem de limitar les despeses.
    3. pronominal No sap limitar-se. Es limita a fer allò que li manen.