■ liquen

Etimologia: del ll. lichen, -ēnis, i aquest, del gr. leikhḗn, íd., ‘herpes, lepra’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. botànica i farmàcia, indústria farmacèutica
    1. plural Grup —o, sistemàticament, divisió— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong, emprats en farmàcia per llurs propietats bacteriostàtiques.
    2. singular Organisme vegetal de la divisió dels líquens.
    3. liquen blanc Mucílag complex procedent de les algues vermelles Chondrus crispus i Gigartina mamillosa, emprat com a emol·lient, laxant i pectoral. És anomenat també carragheen.
    4. liquen negre (o d’Islàndia) Liquen terrícola de la família de les parmeliàcies (Cetraria islandica), de color verdós o bru, emprat com a aliment i com a antitussigen.
  2. patologia Nom genèric de diverses dermatosis papulars.