■ lleig
| | lletja

Partició sil·làbica: lleig
Etimologia: corresponent a l’oc. ant. laid, lag i el fr. laid ‘brut, lleig’, del germ. frànc. *laid, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu
  1. Que té un aspecte desagradable a la vista, mancat de bellesa. Un home lleig. Una cara lletja. Un vestit molt lleig.
  2. figuradament Moralment ofensiu; repulsiu. Una acció lletja. És un costum molt lleig. És lleig, de fer això.