■ lleuger | lleugera

Partició sil·làbica: lleu_ger
Etimologia: del ll. vg. *leviarius, der. de lĕvis ‘lleu, lleuger’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. De poc pes. Una maleta lleugera.
    2. física Dit de les substàncies que tenen un pes específic petit. Gas lleuger.
    3. Dit del menjar que no carrega l’estómac.
    4. per extensió Que es mou amb rapidesa i facilitat, àgil, veloç, no gens feixuc. Tan gros com és, quan corre és molt lleuger. Tenir les mans lleugeres. Una nau lleugera.
    5. pes lleuger esports Categoria determinada pel pes de l’atleta, existent en determinats esports, com l’halterofília i la boxa.
    1. De poc cos, poca matèria, poca substància. Duia un vestit lleuger. Una capa lleugera de pintura. Amb aquest dinar tan lleuger, passarem gana.
    2. figuradament Poc intens, que té poca importància, força o gravetat. Un cop lleuger. Ha sofert una indisposició lleugera. Té el son lleuger.
    3. viticultura, indústries vinícoles Dit del vi de poc grau alcohòlic.
    1. Mancat de formalitat, rigor, reflexió, consistència, etc. (dit de la persona i de les seves accions, del seu caràcter, etc.). És lleuger en les seves opinions. Crec que he pres una decisió lleugera.
    2. a la lleugera (o de lleuger) locució adverbial Sense haver reflexionat.
    3. música lleugera música Nom que hom aplica a la música de mer entreteniment, basada en ritmes de ball o en arranjaments de temes populars o clàssics.