■ lucratiu | lucrativa

Partició sil·làbica: lu_cra_tiu
Etimologia: del ll. lucrativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que reporta lucre.
  2. per extensió Una societat creada amb un fi lucratiu.
  3. títol lucratiu dret civil Títol que prové d’un acte de liberalitat que només produeix obligació a una de les parts, i a l’altra només li reporta utilitat o guany.