màxim | màxima

Accessory
Etimologia: del ll. maxĭmus, -a, -um, íd., superlatiu de magnus ‘gran’, d’una forma *mag-som-os (v. magne, major) 1a font: s. XV, Cauliach
Body
  1. [abreviatura màx.]
    1. adjectiu i masculí Que ateny el valor o el grau més gran possible. Altitud, profunditat, distància, màxima. No acceleris, que ja vas al màxim permès. Li han atorgat el màxim guardó. Ell és el màxim responsable de la derrota. M’ha tractat amb la màxima consideració. He fet el màxim que he pogut.
    2. femení Valor màxim que poden atènyer certes magnituds físiques variables amb el temps.
    3. com a màxim locució adverbial Pel cap alt, a tot estirar.
  2. adjectiu i masculí àlgebra En un conjunt ordenat, dit de l’únic element que és més gran que cadascun dels altres elements del conjunt.
  3. màxim de longitud astronomia Cadascuna de les semicircumferències màximes de l’esfera celeste compreses entre els dos pols de l’eclíptica.
  4. màxim relatiu (o simplement màxim) anàlisi matemàtica Valor que pren una funció f(x) en un punt x = a quan aquest valor és més gran que els valors de f(x) en els punts immediatament anteriors i posteriors al punt a.