■ maníac | maníaca

Partició sil·làbica: ma_ní_ac
Etimologia: del b. ll. manĭacus, -a, -um, íd. 1a font: 1460, Roig
    psiquiatria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la mania.
  2. adjectiu i masculí i femení Que pateix de mania.