Es mostren 2 resultats

■ marrà1
| marrana

■ marrà1
| marrana

masculí zoologia Mascle de l’ovella adjectiu i masculí i femení per analogia Dit de l’infant molt tossut, que fa marraneries Vegeu també marrà 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marrà2
| marrana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marrà</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: marrar
Etimologia: del cast. marrano, íd., i aquest, de l’àr. maḥram ‘vedat, prohibit’, per tal com el porc era prohibit a musulmans i jueus
  1. masculí dialectal Verro.
  2. adjectiu i masculí i femení
    1. per analogia Porc, dit d’una persona molt bruta.
    2. figuradament Porc, que no és de fiar, que fa porcades.
  3. adjectiu i masculí i femení despectivament Dit del jueu i del musulmà conversos que continuaven practicant llur religió.



    4. Vegeu també:
    marrà1

■ marrà2
| marrana

masculí dialectal Verro adjectiu i masculí i femení per analogia Porc, dit d’una persona molt bruta figuradament Porc, que no és de fiar, que fa porcades adjectiu i masculí i femení despectivament Dit del jueu i del musulmà conversos que continuaven practicant llur religió Vegeu també marrà 1
Traducció