■ marxar

Etimologia: del fr. marcher, íd., ant. ‘trepitjar’, i aquest, del fràncic *markón ‘deixar una petjada’ 1a font: 1535
    verb intransitiu
    1. Caminar, un conjunt de persones o cadascuna de les que l’integren, amb un cert pas, en un cert ordre. El grup de veïns marxava decidit vers l’ajuntament.
    2. ciències militars Caminar la tropa amb un cert pas, en un cert ordre.
  2. per extensió
    1. Anar un vehicle o una màquina. El rellotge no marxa.
    2. figuradament Per ara la cosa marxa.
  3. per extensió Partir d’un lloc. Marxeu ara, que no plou.