■ matrícula

Etimologia: del ll. matricŭla ‘registre, matrícula, dimin. de matrix, -īcis ‘matriu’, der. de mater ‘mare’ 1a font: 1409
    femení
    1. Llista o registre on són inscrites, legalment o reglamentàriament, persones o coses per a un fi determinat.
    2. Registre o llista on són inscrits, a vegades per a efectes fiscals, els noms dels qui formen part d’un cos, d’una corporació, activitat, qualitat, d’una societat, dels alumnes admesos en un curs, etc.
    1. Document que acredita el fet que una persona o cosa ha estat matriculada.
    2. automòbil, automobilisme Placa que indica el número de matrícula, segons el lloc on ha estat inscrit, d’un vehicle de tracció pròpia.
    3. dret marítim Inscripció posada a la proa d’un vaixell, a sota del nom mateix.
  3. El conjunt de gent matriculada. Aquest curs la matrícula ha estat molt reduïda.
  4. matrícula d’honor ensenyament Qualificació màxima i extraordinària obtinguda en una matèria.