■ mec | meca

Etimologia: d’origen expressiu amb probable influx del ll. moechus, i aquest, del gr. moikhós ‘efeminat; adúlter’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    1. adjectiu Sense pèl. Tenia la barba meca.
    2. adjectiu i masculí Barbamec.
    3. fer el mec figuradament Fer-se veure.
  2. adjectiu figuradament Beneit, ximple.
  3. masculí ramaderia Vedell.