■ mecanisme

Etimologia: de mecànic 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. tecnologia
    1. Arranjament complex de les parts d’una màquina.
    2. Conjunt d’elements mecànics que fan una funció determinada dins el conjunt d’una màquina o un aparell més complex.
    3. Manera com opera una màquina.
    4. Maneig d’un instrument.
  2. figuradament El mecanisme del llenguatge. El mecanisme de la formació de les roques.
  3. música
    1. Mitjà mecànic per a produir el so en els instruments musicals, connectat habitualment a tecles, botons, etc.
    2. Nom donat al moviment físic tendent a obtenir, amb una part o altra del cos, els sons musicals d’un instrument.