■ mentó

Homòfon: mantó, mentor
Etimologia: del ll. mento, -ōnis, íd., substitut del ll. cl. mentum, potser a través de la forma fr. i oc. menton 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. anatomia animal Prominència de la cara corresponent a la mandíbula inferior.
  2. entomologia Peça basal del llavi d’alguns insectes.