■ mentir

Homòfon: mantí
Etimologia: del ll. mentīri, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb [o com servir] intransitiu
    1. Dir una mentida o mentides. Menteix descaradament. Qui vol mentir, gran memòria ha de tenir.
    2. per extensió No hi ha refrany que menti.
    3. fer mentir (algú o alguna cosa) Sostenir o demostrar que menteix. Això fa mentir el proverbi que diu...
    4. mentir per la gola (o pel coll, o per la barba) antigament Mentir descaradament.
  2. [en frases negatives] per extensió No revelar, alguna cosa, la veritat. Eren senyals que no mentien.