Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

mica1

mica1

mica2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mica</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: d’un ll. vg. *mīcca, variant expressiva del ll. cl. mīca ‘partícula, engruna’ (v. pas2) 1a font: s. XIII, Vides
Body
  1. femení
    1. Petita porció d’alguna cosa. Una mica de pa. Li agrada d’aprofitar les miques.
    2. figuradament De fet, tenia una mica de por.
    3. de mica en mica locució adverbial Gradualment. Me n’he anat adonant de mica en mica.
    4. de mica en mica s’omple la pica Refrany que significa que l’acció lenta però insistent arriba a tenir gran eficàcia.
    5. d’una mica més locució adverbial Expressió amb què hom indica que ha faltat poc perquè una cosa tingués lloc. D’una mica més m’atropella un auto.
    6. fer miques (una cosa) locució verbal Trencar-la, reduir-la, a miques.
    7. una mica locució adverbial Expressió amb què hom atenua fortament la significació d’un verb, un adjectiu o un adverbi. Treballa una mica, home! És una mica pedant. He arribat una mica tard.
  2. adverbi Gens. No era mica agradable. Per mica que hi insisteixis et deixaran passar.



  3. Vegeu també:
    mica1

mica2