Accessory
Etimologia: del ll. mīracŭlum ‘fet admirable’, per via semiculta (cf. mirall i miraculós) 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
masculí
- història de les religions Fenomen extraordinari, esdevingut en l’univers de l’experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.
- hiperbòlicament És un metge que fa miracles. Ha estat un miracle que la pedra no l’hagi esclafat. Bolets? No n’hem trobat ni un per miracle. És miracle que t’hagis decidit a venir!
- catolicisme A Mallorca, retauló.
- [popularment milacre] teatre Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant.
- llibre de miracles literatura Recull de guaricions i favors, dits sovint, ingènuament, miracles de la Mare de Déu i dels sants, localitzats moltes vegades en un santuari concret.