■ mirall

Etimologia: del ll. mīracŭlum ‘prodigi, fet admirable’ (cf. miracle i miraculós) 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. òptica Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dona imatges clares dels objectes.
    2. mirall frontal medicina Mirall de superfície còncava i amb un llumet elèctric al centre que el metge s’adapta al front i que utilitza principalment en les exploracions de laringe i d’orella.
    3. mirall retrovisor (o simplement retrovisor) automòbil, automobilisme Mirall de petites dimensions que permet al conductor d’un vehicle automòbil de veure els vehicles que circulen darrere seu.
  2. figuradament Els ulls són el mirall de l’ànima.