■ modèstia

Partició sil·làbica: mo_dès_ti_a
Etimologia: del ll. modestia, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
    1. Qualitat de modest. És un home ple de modèstia. La modèstia d’un sou.
    2. falsa modèstia Modèstia afectada.
    3. modèstia a part Expressió usada per a atenuar el possible efecte desplaent de lloar-se a si mateix, vanar-se d’alguna cosa, etc.
  2. Virtut que modera, tempera i regula les accions externes, contenint l’home en els límits del propi estat.