■ morrejar

Etimologia: de morro
    verb
  1. intransitiu Beure agafant amb els llavis el broc, l’aixeta, etc., per on brolla l’aigua, el vi, etc. Beveu a galet: no morregeu.
  2. intransitiu
    1. Acostar els animals el morro al menjar sense prendre’l.
    2. Mamar l’infant sense gana prenent i deixant el pit.
  3. intransitiu figuradament Fer morros.
  4. figuradament
    1. transitiu Besar intensament els llavis (d’algú).
    2. pronominal Es morrejaven en un racó del parc.