munició

Accessory
Partició sil·làbica: mu_ni_ci_ó
Homòfon: monició
Etimologia: del ll. munitio, -ōnis ‘fortificació; provisió’, der. de munīre ‘construir, fortificar’ 1a font: 1505
Body
    femení
  1. armament
    1. Conjunt d’equips i provisions necessaris per a un exèrcit, una plaça, etc., en temps de guerra.
    2. [sovint en pl] Càrrega de tota mena d’armes de foc, qualsevulla que sigui llur finalitat.
    3. municions de caça Els perdigons amb què són carregades les escopetes de caça menor.
    4. pa de munició Pa que hom dona als soldats en la milícia.
  2. de munició locució adverbial figuradament De mala qualitat.