■ murmurar

Etimologia: del ll. murmurare, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. intransitiu Produir un murmuri l’aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, etc.
  2. intransitiu
    1. Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se d’algú o d’alguna cosa. Obeir sense murmurar. El públic començà a murmurar.
    2. per extensió Enraonar dient mal d’algú amb poc fonament. Tothom murmura d’ella.
  3. transitiu per extensió Dir en veu molt baixa. Va murmurar-li no sé què a cau d’orella.