■ nàufrag
| | nàufraga

Partició sil·làbica: nàu_frag
Etimologia: del ll. naufrăgus, -a, -um, íd., comp. de navis ‘nau’ i frangĕre ‘trencar’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
adjectiu i masculí i femení Que ha fet o ha sofert naufragi. Fou un dels nàufrags del «Titànic».