■ natró

Etimologia: del fr. natron, íd., i aquest, de l’àr. naṭrûn, al seu torn del gr. nítron ‘nitre’ (v. nitre); llatinització moderna de natró és natrium ‘sodi’
masculí [Na2CO3·10H2O] química inorgànica Carbonat de sodi decahidratat que es troba en forma nativa.