<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">no</title>
Accessory
Etimologia: del ll. non, íd., comp. de l’arcaic ne oinon ‘no un’; el simple ne continuà sol i en composició (neque, nec, necdum), base de der. romànics 1a font: s. XI
Body
-
adverbi
- Adverbi de negació que es col·loca davant el verb d’una oració negativa o davant algun membre, amb sentit negatiu, de l’oració. No té paciència. Qui no treballa que no mengi. Mai no fa tard. No tothom pot fer-ho. No res l’atabala (diferent de res no l’atabala).
- usat absolutament Equival a tota una oració negativa. Ja has vist aquella pel·lícula? —No.
-
adverbi
- Té valor expletiu dins oracions subordinades, després d’un verb de temor, no negatiu, amb el verb subordinat en subjuntiu. El govern temia que les mesures preses no fossin contraproduents (és a dir, serien contraproduents). Tinc por que, si se’n van ara, no arribin tard (és a dir, arribaran tard).
- Té valor expletiu dins oracions comparatives, la primera essent afirmativa i la segona, introduïda amb la conjunció que. Sembla més intel·ligent que no és (és a dir, del que és). Aquest article val molt menys que no en promet la publicitat. Fa més quilòmetres ell en un dia que no en fas tu en tota una setmana. Li agrada més descansar a la muntanya que no (o no pas) a la platja.
- Té valor expletiu dins oracions temporals introduïdes per les locucions abans que, fins que. Avisa’ls, abans que no pleguin. Fins que no tornin, no ho podrem aclarir.
- adverbi Després de l’adverbi sí, amb què assentim a alguna cosa, significa que no hi ha, realment, cap raó per què no ho acceptem. És una persona molt honrada. —Sí, no: si tothom ho ha dit sempre. Sí, no: encara voldràs tenir raó!
- masculí [plural nos] Em va respondre amb un no.