■ norma

Etimologia: del ll. norma ‘escaire; regla, norma, llei’ 1a font: 1371
    femení
    1. Regla per a l’execució d’alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu capteniment, etc. Procedir segons les normes, sense norma. Seguir, transgredir, les normes. Normes de conducta. Prendre norma d’algú. Servir de norma.
    2. norma jurídica dret Regla de conducta emanada de qui està legitimat per a dictar-la, l’observança de la qual ve garantida pel poder coercitiu de l’estat.
  2. àlgebra En els espais vectorials de dimensió 1, 2 o 3 (recta, pla, espai ordinari), longitud d’un vector.
  3. lingüística
    1. Conjunt d’usos lingüístics que és sentit com a comú i habitual per tots els parlants d’una comunitat lingüística.
    2. Conjunt d’usos lingüístics que la gramàtica prescriptiva d’una llengua considera correctes.
  4. organització industrial Regla que fixa les dimensions, el disseny, la composició i d’altres característiques d’un objecte o d’un producte industrial, o en fixa el procés d’elaboració.
  5. petrologia Composició mineralògica que tindria teòricament una roca magmàtica si tots els equilibris químics s’haguessin realitzat al llarg d’una cristal·lització molt lenta.