■ notificació

Partició sil·làbica: no_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del b. ll. notificatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
    1. Acció de notificar.
    2. dret Acte mitjançant el qual és comunicada, d’una manera autèntica, a una persona determinada o als seus representants legals, la resolució judicial o administrativa d’una autoritat.
    3. dret internacional Acte unilateral pel qual hom dona a conèixer un document o una situació.
  2. Escrit o paraules amb què hom notifica alguna cosa.