objectar

Accessory
Etimologia: del ll. objectare, freqüentatiu del ll. objicĕre ‘llançar al davant’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb transitiu
  1. Oposar una cosa a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la. No podien objectar res a allò que ell deia.
  2. dret Presentar oposició al nomenament de determinats testimonis.