■ obligació

Partició sil·làbica: o_bli_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. obligatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Allò que hom és constret a fer, deure imposat per un contracte, una promesa, les conveniències socials, la gratitud, etc. Complir una obligació. Mancar a una obligació. Les obligacions d’un mestre.
  2. Compromís de pagar una suma determinada.
  3. dret civil
    1. Deure jurídic de qualsevol classe.
    2. Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
  4. dret mercantil Títol que representa una part del capital emmanllevat per una societat financera, industrial o comercial.
  5. conjugació d’obligació gramàtica Nom que rep l’expressió de l’infinitiu d’un verb determinat precedit d’alguna forma del verb haver, amb el nexe preposicional de entre ambdós elements (havia de treballar massa per a poder viure).