obsolet | obsoleta

Accessory
Etimologia: del ll. obsoletus, -a, -um, íd., participi de obsolescĕre ‘caure en desuetud’ 1a font: c. 1910
Body
    adjectiu
  1. Antiquat, que ha caigut en desús.
  2. especialment gramàtica Dit del mot o de la construcció gramatical caiguts en desús.
  3. anatomia animal Dit del dibuix, l’estria, etc., que ha desaparegut o del qual queden només vestigis.