■ ociós
| | ociosa

Partició sil·làbica: o_ci_ós
Etimologia: del ll. otiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que està en oci, sense fer res, desocupat.
  2. Que no treu cap a res. Una pregunta ociosa.
  3. Inútil, sense fruit. Riqueses ocioses.