oclusiu
| | oclusiva

Accessory
Partició sil·làbica: o_clu_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. occlusus, -a, -um, participi de occludĕre ‘tancar’
Body
  1. adjectiu Que produeix oclusió.
  2. adjectiu Que és produït per oclusió.
  3. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit del fonema que es caracteritza, articulatòriament, per una interrupció completa del corrent fònic: [p, b, t, d, k, g].