■ octau | octava

Partició sil·làbica: oc_tau
Etimologia: del ll. octavus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
  1. adjectiu Vuitè.
  2. femení
    1. acústica Interval de freqüències que hi ha entre dos sons quan la freqüència d’un d’aquests sons és doble de la freqüència de l’altre.
    2. música Interval musical que abraça vuit graus de l’escala diatònica.
    3. música Nota musical que, respecte a una altra, n’és separada per un interval d’octava.
    4. música Combinació harmònica d’ambdós sons.
    5. música Gamma de notes compreses en l’interval d’una octava.
  3. femení literatura Combinació rimada de vuit versos.
  4. femení litúrgia Vuitada.
  5. en octau (o simplement octau) En vuitè.