■ ocurrència

Partició sil·làbica: o_cur_rèn_ci_a
Etimologia: de ocurrent 1a font: s. XV
    femení
  1. El fet d’ocórrer.
  2. Encontre o esdeveniment casual.
  3. Ocasió.
    1. Pensada que ocorre sobtadament a algú. Tenir una bona, una feliç ocurrència.
    2. Pensada aguda, enginyosa i inesperada; acudit. No podíem deixar de riure amb les seves ocurrències. En Martí va tenir l’ocurrència de tirar sal al cafè de l’avi.
  5. lingüística Aparició d’un element lingüístic en un enunciat.
  6. litúrgia Coincidència que resulta d’escaure’s la celebració d’una festa el mateix dia que una altra.