Accessory
Etimologia: del ll. offendĕre ‘topar contra’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
verb
-
transitiu
- Ferir, danyar. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l’orella un soroll estrident.
- especialment i figuradament Lloances que ofenen la seva modèstia.
-
- transitiu especialment Ferir algú en la seva dignitat, ultratjar. Amb les vostres sospites l’heu ofès greument. No era la meva intenció d’ofendre’l.
- pronominal Sentir-se ferit en la seva dignitat, molestar-se fortament amb raó o sense. S’ofèn per no res.
- ofendre Déu religió Ultratjar-lo pecant.