■ ofensiu | ofensiva

Partició sil·làbica: o_fen_siu
Etimologia: del ll. mod. offensivus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu
    1. Que ofèn o pot ofendre.
    2. Que ataca o serveix per a atacar. Una arma ofensiva. Una guerra ofensiva.
  2. femení
    1. Estat o situació del qui ataca o ofèn l’enemic.
    2. ciències militars Acció de les forces armades en efectuar un moviment d’atac sobre les posicions de l’enemic amb intenció de conquerir-les o destruir-les.
  3. prendre l’ofensiva
    1. Començar un atac contra algú.
    2. Situar-se el primer en alguna competència, pugna, etc.