Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

oficial1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficial</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: o_fi_ci_al
Etimologia: del ll. td. officialis ‘que concerneix el deure; servidor’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
  1. Que té la sanció de l’autoritat constituïda. Diari oficial. Butlletí oficial. Llengua oficial. Notícies oficials.
  2. Que és d’ofici, no privat o particular. Cotxe oficial.
  3. candidat oficial ciències polítiques Candidat patrocinat pel govern.



  4. Vegeu també:
    oficial2

oficial1

oficial2
| oficiala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficial</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Partició sil·làbica: o_fi_ci_al
Etimologia: v. oficial1
Body
  1. masculí i femení
    1. Persona que exerceix un ofici o càrrec, especialment sota les ordres o en representació d’un cap superior, director, etc. Oficial de secretaria.
    2. Persona que en un ofici manual ha acabat l’aprenentatge i encara no és mestre. Un oficial sastre.
    3. marina, marítim Persona que en la marina mercant exerceix, a bord, un càrrec tècnic que exigeix una titulació superior.
    4. oficial d’armes heràldica Cadascun dels tres experts en la ciència heràldica: rei d’armes, herald i porsavant.
  2. dret administratiu
    1. masculí història En l’administració pública catalana de l’antic règim, funcionari que exercia un càrrec o ofici municipal, de la Generalitat o reial.
    2. oficial major Cap superior del personal i dels serveis del Parlament de Catalunya.
  3. masculí i femení dret processal
    1. oficial de l’administració de justícia Funcionari que en els jutjats, audiències, tribunals i fiscalies auxilia en la tramitació dels assumptes, autoritza els actes a presència judicial si han estat habilitats, efectua els actes de comunicació atribuïts per llei i substitueix els secretaris si aquests no se substitueixen entre ells.
    2. oficial de sala Auxiliar dels tribunals, de grau jeràrquic inferior al de secretari.
  4. masculí història En certs ordes cavallerescs, titular que té un grau superior al de simple cavaller.
  5. masculí i femení organització militar
    1. Persona que en la milícia té el grau d’alferes, tinent o capità o els similars de l’armada.
    2. En un sentit ample, militar amb graduació d’alferes a capità general.
    3. oficial de carrera El qui obté la graduació inicial com a oficial en una acadèmia militar.
    4. oficial de complement El qui obté la graduació d’oficial després d’haver efectuat uns breus cursos i amb l’objecte de prestar serveis d’oficial subaltern durant un temps limitat.
    5. oficial general El qui obté el grau general de brigada i superiors.



  6. Vegeu també:
    oficial1

oficial2
| oficiala