■ oficiar

Partició sil·làbica: o_fi_ci_ar
Etimologia: del b. ll. officiare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Comunicar oficialment i per escrit. Oficiar un embargament.
  2. litúrgia
    1. transitiu Presidir la celebració litúrgica. Oficiar la missa major.
    2. usat absolutament Oficiar pontificalment.